AI Act i transparència: què ha d’explicar una empresa catalana quan fa servir IA

L’AI Act europeu ja no és només una conversa de juristes o grans tecnològiques. Des del 2 d’agost de 2026, segons el calendari oficial de la Unió Europea, comencen a aplicar-se la majoria de normes del reglament, incloses les obligacions de transparència de l’article 50.

Per a moltes pimes catalanes, això no vol dir haver de frenar l’ús de la intel·ligència artificial. Vol dir una cosa molt més concreta: començar a explicar millor quan, on i com s’està utilitzant IA en la relació amb clients, treballadors o usuaris.

La transparència no hauria de veure’s com una càrrega burocràtica. Ben aplicada, pot convertir-se en una manera de generar confiança i evitar malentesos.

El principi bàsic: que la persona ho sàpiga

La Comissió Europea explica que l’AI Act introdueix obligacions específiques perquè les persones siguin informades quan sigui necessari. Un exemple clar és l’ús de xatbots: si un client està parlant amb un sistema automatitzat, ho ha de poder saber.

Això afecta casos molt habituals:

Xatbots d’atenció al client.
Assistents virtuals en webs o intranets.
Eines que generen respostes automàtiques a correus.
Sistemes que creen contingut per publicar.
Imatges, àudios o vídeos generats o alterats amb IA.
Processos interns on una recomanació automatitzada pot influir en una decisió.

La pregunta pràctica per a una empresa és senzilla: una persona podria pensar que està interactuant amb un humà, o que el contingut ha estat creat íntegrament per una persona, quan en realitat hi ha IA pel mig? Si la resposta és sí, cal revisar com s’informa.

On haurien de mirar primer les pimes

Una pime no necessita començar amb un informe enorme. Pot començar fent un inventari bàsic dels usos d’IA que ja té en marxa.

El primer bloc és comunicació amb clients. Si hi ha un xatbot, formularis amb respostes automàtiques, correus generats amb IA o sistemes de recomanació, convé revisar els avisos visibles i el llenguatge utilitzat.

El segon bloc és màrqueting i continguts. Si es publiquen textos, imatges o vídeos creats amb IA, especialment quan poden informar el públic sobre temes rellevants, cal valorar si s’han d’etiquetar o explicar. No es tracta d’espantar ningú; es tracta de no fer passar per humà o documental allò que és sintètic o assistit per IA.

El tercer bloc és recursos humans i gestió interna. Si una eina ajuda a filtrar candidatures, valorar rendiment, ordenar prioritats o proposar decisions sobre persones, el nivell de prudència ha de ser més alt. Aquí ja no parlem només de transparència comercial, sinó de possibles impactes sobre drets i oportunitats.

Una checklist inicial per no improvisar

Abans d’automatitzar més processos, una empresa pot fer-se aquestes preguntes:

Quines eines d’IA fem servir avui, encara que siguin simples?
En quins punts interactuen amb clients, proveïdors o treballadors?
La persona sap clarament que hi ha IA intervenint?
El contingut generat amb IA es revisa abans de publicar-se?
Hi ha algú responsable de validar respostes, textos o decisions sensibles?
Estem guardant un registre mínim de les eines, usos i criteris?
Tenim una frase clara i comprensible per explicar l’ús d’IA?

Aquesta revisió pot semblar petita, però ja canvia la maduresa digital de l’empresa. Passa de “fem servir eines perquè van ràpid” a “sabem on les fem servir, amb quin propòsit i amb quines garanties”.

Transparència no vol dir tecnicismes

Un error habitual és pensar que complir vol dir escriure textos legals incomprensibles. Per a la majoria d’usos quotidians, el repte és just el contrari: explicar-ho amb paraules normals.

Per exemple:

Aquest assistent utilitza intel·ligència artificial per ajudar-te a trobar informació. Les respostes poden ser revisades pel nostre equip.

O bé:

Aquest contingut ha estat elaborat amb suport d’eines d’intel·ligència artificial i revisat abans de la seva publicació.

El missatge no ha de ser alarmista. Ha de ser clar, visible i proporcional al risc. Una empresa que explica bé com fa servir la IA transmet més professionalitat que una empresa que ho amaga o ni tan sols ho té identificat.

Preparar-se ara és més fàcil que corregir després

L’AI Act s’aplica de manera progressiva, però la direcció és clara: més transparència, més responsabilitat i més control sobre els usos d’intel·ligència artificial. Les empreses que ja estan incorporant IA en vendes, atenció al client, administració o màrqueting haurien de revisar aquests usos abans que el problema aparegui.

La bona notícia és que començar no requereix grans inversions. Requereix criteri: inventariar usos, detectar punts sensibles, redactar avisos clars i definir qui revisa què.

Fonts: Comissió Europea, AI Act i calendari d’implementació de l’AI Act.

Si la teva empresa ja fa servir IA i vols assegurar-te que ho fa amb criteri, aquest és un bon moment per demanar una consulta gratuïta i revisar-ho abans que sigui urgent.