Agents d’IA per trobar respostes als documents: què pot aprendre una pime del cas Bonpreu
El cas Lexia, presentat a l’AI Congress Barcelona, mostra com consultar documents amb agents d’IA i per què cal poder verificar les fonts.
Un contracte és en una carpeta, l’annex en una altra i la resposta a la pregunta del client depèn de saber quin document continua vigent. Per a moltes empreses, trobar informació fiable és una feina menys visible que vendre o produir, però consumeix hores i condiciona decisions.
L’AI Congress Barcelona ha mostrat una aplicació concreta dels agents d’IA a aquest problema: Lexia, un sistema multiagent desenvolupat per al departament legal de Bonpreu. El cas serveix per entendre una oportunitat útil per a les pimes: consultar coneixement documental sense confondre una resposta ben redactada amb una resposta comprovada.
Què s’ha presentat en el cas de Bonpreu
Segons el reportatge de MetaData sobre l’AI Congress Barcelona, Albert Iruela, fundador i CEO d’Omnios, va presentar una solució que treballa amb un repositori de més de 25.000 documents: contractes, annexos, actes i documentació immobiliària, entre altres tipologies.
El sistema combina agents especialitzats i un coordinador que selecciona el més adequat per a cada consulta. Busca els documents pertinents i ofereix respostes amb referències a les fonts originals, en lloc de tractar tot l’arxiu com un bloc indiferenciat.
El reportatge recull una precisió d’entre el 90% i el 95% en les respostes validades per l’àrea legal, segons les dades exposades a la sessió. És un resultat comunicat en aquella presentació: sense conèixer el conjunt de proves i el criteri de mesura, no es pot traslladar com a promesa de rendiment a una altra empresa.
Una resposta útil ha de deixar seguir el rastre
Imaginem una pime que vol saber amb quin preavís pot donar de baixa un servei. Un assistent documental podria localitzar el contracte, identificar la clàusula i preparar una explicació amb l’enllaç i la pàgina corresponents.
Però la comprovació no acaba aquí. Hi pot haver un annex posterior, una renovació o una excepció negociada. Mostrar una referència és necessari per revisar la resposta, però no demostra per si sol que s’hagin consultat tots els documents rellevants.
Per això, una bona resposta hauria de distingir què diu explícitament la font, quina conclusió en proposa el sistema i què no ha pogut verificar. Si falta el contracte vigent o hi ha contradiccions, assenyalar-ho pot ser més valuós que completar la resposta amb una suposició.
Aquest és un exemple d’aplicació per a una pime, no una descripció de les funcions concretes de Lexia. La lliçó pràctica és exigir evidències consultables i tractar la incertesa com a part del resultat.
No cal començar amb milers de documents ni molts agents
Tenir més agents no garanteix una solució millor. Per a una empresa petita pot ser suficient una cerca documental ben preparada, amb un assistent que redacti respostes sobre un conjunt acotat d’informació.
Un primer àmbit podria ser la documentació tècnica d’una família de productes o els procediments interns d’un departament. Abans de connectar-lo, convé identificar versions, dates de vigència, responsables i permisos. Un document antic no hauria de pesar igual que el procediment actual només perquè coincideix amb les paraules de la pregunta.
També cal preservar els accessos: una persona que no pot consultar un document no hauria de descobrir-ne el contingut a través d’un resum generat. El repositori compartit i els permisos són part de la solució, no una tasca administrativa per deixar al final.
Com provar-lo abans que influeixi en decisions
Prepara preguntes reals que l’equip ja sàpiga respondre. Inclou casos senzills, preguntes que requereixin combinar documents i consultes sense resposta a l’arxiu. Comprova tant el text generat com la vigència i la pertinència de les fonts.
Mesura el temps total, inclosa la revisió. Una resposta instantània que obliga a refer tota la cerca no estalvia feina. Registra també errors d’omissió: deixar fora una excepció pot ser tan important com inventar una dada.
Durant la prova, separa consultar de decidir. L’eina pot preparar una resposta o una llista de comprovacions; enviar una notificació contractual, acceptar condicions o modificar un registre exigeix un nivell d’autorització diferent. El congrés ha insistit precisament en graduar l’autonomia segons el risc de cada operació.
El valor no és tenir un agent que sempre contesti, sinó reduir la feina de cerca sense perdre la capacitat de contrastar. Si vols valorar un assistent documental per a la teva pime, a Automatitza.cat t’oferim una primera consulta gratuïta per identificar un àmbit útil i verificable.